Treballem per projectes

Aquesta entrada va destinada a l’anàlisi d’una bona pràctica del meu centre. És a dir, una pràctica que sigui significativa pels infants i per tant puguin fer un aprenentatge significatiu. Una pràctica que els hi permeti aprendre autònomament a partir d'un tema que els hi cridi l'atenció, ja que parteix dels seus interessos. 

En aquest cas he triat el treball per projectes, ja que amb el temps que duc fent pràctiques me’n he adonat de què és una pràctica molt interessant i sobretot que funciona molt bé de cara als infants. Ja que els infants mostren interès i aprenen i es diverteixen molt.

Aquests projectes parteixen sempre dels interessos dels infants o de qualque cosa que els hi ha cridat l'atenció. Quan una mestra percep que hi ha un tema molt present dins els infants de l'aula es posa en marxa el projecte. A partir d’aquí les mestres ofereixen un material interessant que els produeix sorpresa i interès al voltant d’aquest tema i es comença el projecte. Els infants es van fent preguntes a les quals donem resposta junts. Mentre dura aquest projecte, tot allò que fem a l’aula té relació amb aquell tema; cançons, contes, activitats, imatges, manualitats, etc. A partir d’aquest material l’infant fa descobriments, experimenta, observa, etc.  I aquest material s’ofereix durant tot el projecte, perquè tots els infants tinguin temps de fer-lo servir i gaudir d’ells fins que perdin l’interès i l’hagin acabat d’explotar.

Aquest projecte és tan llarg com l’infant ho necessiti, no té una durada concreta sinó que dura fins que l’infant té interès pel que està fent i per tant és significatiu. Sempre es respecten els ritmes de cada infant i el que volen i no volen fer. Aquests projectes no són dirigits, la mestra és una guia, ajudant però mai li fem la feina a l’infant o contestem per ell, podem donar idees, però són ells els que s’han d’expressar, els que han de demanar, els que han de dir i fer allò que senten en aquell moment.

Aquest aprenentatge està basat en l’experiència sensorial l’experiència afectiva i emocional, l’experiència motora i espacial i l’experiència de comunicació i expressió. Té com a objectiu desenvolupar totes les àrees de coneixement i per tant que l’infant aprengui de forma global. Per això, durant el projecte, els infants treballen les intel·ligències múltiples: La lingüística, a través de materials com; llibres, vocabulari sobre el tema, onomatopeies, poemes, embarbussaments, etc. La musical, mitjançant cançons, balls, intensitat, ritme, tempo, timbre, silenci, etc., La cinestètic- corporal treballant la imitació, fent servir material tàctil, la interpretació, la relaxació, l’equilibri, etc. La interpersonal amb el respecte cap a les persones, compartir, empatia, ajuda als altres, escoltar als altres, resolució de conflictes, capacitat de fer-se entendre. La lògica matemàtica a través de les mesures, formes geomètriques, nombres, diferències, memorització, etc. La espacial- visual amb tècniques de plàstica, manualitats, decorar la classe, imatges, orientació espacial etc. La naturalista a través d’animals, plantes, contacte directe amb la natura, etc. I la intrapersonal treballant el respecte cap a un mateix, autoestima, confiança en si mateix, perdre la por, superació personal, autonomia, etc.

Tots els infants del centre funcionen per projectes. Cada vegada que sorgeix un tema d’interès per part dels infants, i ens adonem que allò els hi crida l’atenció, es posa en marxa un nou projecte. Aquest es du a terme a tots els espais de l’escola, en funció del que aquell projecte requereix; a l’aula asseguts a les taules, a l’aula al terra, a l’aula drets, al pati, a l’aula de psicomotricitat, als llocs on anem d’excursió, etc.

En concret, la meva aula, té 17 infants, dels qual 8 són nins i 8 són nines. Hi ha 3 alumnes amb retard maduratius, la qual cosa dificulta dur a terme qualsevol activitat. Tot i això, no hi ha gaire problemes en dur a terme aquesta proposta.

Aquesta perspectiva pedagògica al voltant dels projectes està basada en les idees de diversos filòsofs i pedagogs com per exemple el nord-americà John Dewey, ja que com ell deia l’acció i la pràctica són la base de l’educació, perquè els infants aprenen a través de l’experiència i no mitjançant la transmissió verbal de coneixements per part de l’adult. També trobem idees de l’Escola Nova ja que donen importància al fet que l’educació ha de donar-se a un ambient de llibertat per afavorir l’aprenentatge dels infants. Per tant, trobem una adult que fa de guia, sense interferir en el seu procés, només resol dubtes i/ o proposa alternatives perquè l'aprenentatge sigui més significatiu per l'infant. També trobem les idees de Howard Gardner ja que aquests projectes treballen les intel·ligències múltiples, les quals he citat anteriorment.

Per avaluar si totes aquesta metodologia funciona correctament es fa servir primerament l’observació. Les mestres van observant el procés, quins infants participen i quins no, quina activitat ha agradat més, si el que s’ha ensenyat s’ha aprés, etc. 

A més es fan activitats en forma de joc per comprovar si els coneixements s’han assolit. Com per exemple el que es veu a la imatge superior, on se'ls demana que col·loquin cada pasta d'un color o un altra damunt el seu color corresponent a l'elefant. També s’avalua a través de “fitxes” que no emplenen els infants directament, sinó que per exemple el foli té imatges i la mestra demana “Què és això?” i apunta a devora el que l‘infant li contesta. Al llarg de tot el projecte es van fent petites avaluacions a través del joc per comprovar si s'estan interioritzant els continguts. I al final te cada projecte s'estrega un informe als pares amb tot el que hem anat fent.

A continuació vos mostraré una mica del que estem fent ara a l’aula de les tortugues de 2 anys, el projecte dels cucs de seda, perquè pugueu entendre millor aquesta idea.

Els cucs de l’any passat varen posar ous, ous que ja s’han convertit en cucs molt petites als que anomenem “cucs bebè”. El primer dia del projecte parlem sobre els cucs de seda, que són, el que sabem, en què es converteixen, que mengen, etc. A partir d’aquí els hi mostren en què s’han convertit els ous de l’any passat i els hi diem que a partir d’avui els hem de cuidar perquè es converteixin en papallones molt grans i boniques.

Agafem els cucs petits que hi havia a la bossa i els posem dins una capsa de sabates perquè es faran molt grans i han de tenir lloc per créixer. Vaig taula per taula mostrant el cartó on hi ha els "cucs bebè" i els hi demano que em senyalin els cucs que vegin i jo els agafo i els canvio a la capsa de sabates.

Una vegada que tots els cucs són dins la capsa més gran, els infants s'acosten i els hi donem fulles de morera perquè s’alimentin i pugin crèixer. Després deixem la capsa a una banda i els hi mostrem una capsa amb cucs més grans perquè vegin en què es convertiran si els cuidem. Els miren, els cullen, toquen la textura, miren com caminen, etc.

A partir d’aquí comencem a cuidar d’ells, els hi donem menjar i els rentem la capsa cada dia, els mirem per veure si han crescut, els toquem perquè són molt suaus, etc. En la imatge d'adalta, la de la esquerra mostra com els hi donem fulles de morera per menjar. I a la dreta es veu com els hi rentem la capsa, com dieun ells "els hi canviem els bolquers".

Però a part de cuidar-los dia a dia, també fem moltes activitats relacionades amb el tema amb les qual treballem molts aspectes de l’infant, tocant totes les intel·ligències múltiples. Per exemple la lingüística amb contes i nous vocabularis, la cinestètica- corporal amb materials de tactes suaus i la imitació del moviment del cuc, la lògica matemàtica fent cucs de diferents mides i col·locar-los, la naturalista ja que hem de cuidar d'un ésser viu, etc. Per exemple, tractem la motricitat gruixada anant d'una banda a l'altra de l'aula desplaçant-se per aquesta com si fossin cucs de seda fins arribar a la retxa blava que es veu a la imatge.

Altres activitats com la de completar una línea corva que simula el cos del cuc amb gomets de diferents colors i mides. Així es treballa la motricitat fina ja que no sols han de col·locar el gomet damunt la línea sense sortir-se, sinó que també són ells mateixos qui desferren els gomets del paper.

En definitiva, a través d’un tema que parteix dels interessos dels infants i que per tant capta la seva atenció, fem moltes activitats relacionades que treballen totes les àrees del desenvolupament. D’aquesta manera els infants aprenen a través del joc, l’experimentació, la vivència, l’observació. A través d’un tema que els crida l’atenció i per tant que farà que l’aprenentatge sigui significatiu.

A partir de l’anàlisi d'aquesta pràctica he pogut aprofundir més en la metodologia, la fonamentació teòrica, els objectius, les adaptacions, etc. D'aquesta manera he pogut reflexionar millor i m'han sorgit diversos interrogants com: Què passa si un infant no es sent atret per aquest tema? Què fer si el tema només ha sorgit de l'interés d'una parell d'infants? Què fer quan hi ha més d'un tema en boca dels infants alhora? Tots els infants poden fer totes les activitats? Què fer amb infants problemàtics? Com cridar l'atenció de l'infant quan l'interés decau? Com mantenir als infants motivats?

En quant al nivell de satisfacció, considero que és una pràctica molt encertada on tant els infants, com les mestres, com els pares estan molt contents amb els resultats. Aquesta és una escoleta coneguda principalment per la seva metodologia de feina basada en projectes, la qual cosa li dona prestigi perquè és molt interessant. En general crec que és una pràctica que funciona satisfactòriament.

Penso que amb aquesta entrada, les competències emprades són la 4 i la 5. La 4, analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament- aprenentatge, perquè he identificat una bona pràctica entre totes les que he vist, qüestionant-me les pràctiques que es duen a terme dins l'aula i explicant el perquè d'aquesta elecció, incloent marcs teòrics i descripcions. I la 5, reflexiona sobre el procés de millora, perquè he hagut de reflexionar sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.