Reflexió sobre un cas

A partir de la meva observació del dia de color verd, fem estampacions, descrita a una altra entrada, passaré a reflexionar sobre aquest cas; analitzant les creences de la mestra i com s'ha dut a terme l'activitat. 

Considero que les creences de la mestra es basen en que cada infant ha d’experimentar lliurement, al seu ritme i a la seva manera. No els fa fer un dibuix concret, no els assigna el lloc on ha de seure, ni la fruita/ verdura que han de fer servir. Els hi diu com es fan les estampacions però si qualque infant ho fa d’una altra manera no els corregeix. 

Deixa que s’embrutin les mans, tot i que l’activitat es pintar amb un material. Deixa que ells mateixos es rentin les mans autònomament, només els hi donem les tovalloles i quan acaben nosaltres els hi tornem a repassar.

Penso que no és una mestra que es preocupa per tenir-ho tot correcte, sinó que es preocupa més del procés d’aprenentatge dels infants, deixant-los que experimentin, s’embrutin, decideixin lliurement, etc. No vol feines perfectes per mostrar als pares, vol feines on els infants aprenguin, s’ho passin bé i es quedin amb la idea del que han fet. Feines fetes realment pels infants.

Una vegada explicat el cas, l’he passat a una companya i el que m’ha tramés és que no té cap informació sobre com és la meva escoleta, quin material té, com és la mestra o com són els infants, però ha entès la meva descripció. La seva opinió no és molt extensa, creu que la mestra deixa que manipulin i que deixa l’activitat massa lliure. La nostra funció en l’activitat era bàsicament observar i avaluar i la meva companya considera que hauria d’haver una altra funció dins l'activitat. 

Conjuntament, i amb el que m’ha pogut explicar la meva mestra en arribat a diverses conclusions sobre els seus fonaments teòrics: Es fonamenten en què la base de l’educació infantil ha de ser l’acció i la pràctica, així com ho deia en John Dewey, ja que els infants aprenen en la mesura que fan alguna cosa, experimentant i manipulant en primera persona i no mitjançant la transmissió verbal de coneixements per part de la mestra de forma passiva pels infants. També donen importància a l’educació en un ambient de llibertat, deixant de banda un currículum preestablert per donar lloc al treball per projectes. I finalment, apareix la visió de la doctora Emmi Pikler en la idea que té l'escoleta de què l’infant és un ésser actiu, competent i amb iniciativa, que ha de treballar  autònomament.

En la meva opinió, trobo interessant el fet de plantejar una activitat d'una determinada manera i veure com es desenvolupa segons els infants. Crec que dins l'escoleta hem de crear infants autònoms, capaços de decidir, de demanar, de fer allò que necessiten en aquell moment. I no màquines que facin feines perfectes però que no tinguin cap sentit per a ells. Crec que a la llarga és més interessant deixar que experimentin i manipulin perquè ells mateixos descobreixin com funcionen les coses que no donar-lis tot fet i obtenir com a resultat feinetes perfectes per als pares.

A partir d’això, penso que les preguntes que podria formular per ajudar a la mestra a fer-ne una bona reflexió són algunes com: Quins objectius tenia la mestra amb aquesta activitat? Que s’han dut els infants d’aquesta activitat? Que  han aprés? Com s’ha avaluat l’activitat? Creus que s’han assolit els objectius plantejats? Quines creus que són les teves creences davant aquesta situació? Penses que són bones aquestes creences? Creus que les teves creences i/ o referents teòrics t’han influït?

Considero que les competències fetes servir amb aquesta estrada són la 3 "Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil", ja que a partir d'una pràctica he hagut d'extreure el perquè, que hi ha darrera d'aquesta forma de actuar, fer hipòtesis, etc. I la 4 "Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament- aprenentatge, en concret: Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.